Molt Hble. Sr. Pere Aragonès i Garcia:
Les obres de construcció del supermercat Aldi sobre la vil·la romana del jaciment del Roser-Mujal, a Calella, s’han convertit en un espectacle lamentable i agònic de destrucció progressiva del patrimoni històric, dut a terme amb el vist-i-plau dels qui tenen la responsabilitat de protegir-lo. L’evolució de les obres posa en evidència la incompatibilitat del projecte Aldi amb la preservació de les restes d’una manera digna. Mentre el Departament de Cultura afirma que s’aplica el principi de la “mínima afectació”, el catàleg de la trencadissa, irreversible sobre restes que havien sobreviscut dos mil anys, no para de créixer.
A totes les destrosses que ja estaven previstes sobre els plànols se’n van afegint d’altres a mesura que s’excaven noves zones del jaciment. Fa uns dies es van desenterrar els murs que han quedat seccionats per la construcció de la pantalla de pilots perimetral. Un d’ells és la façana nord de la vil·la, que conserva encara una porta amb el seu arc. Ara es pot ja constatar, doncs, que la vil·la ha quedat irremeiablement fragmentada i malmesa. Quant a les estances que s’han descobert entre aquests murs, quedaran greument afectades i en bona part destruïdes per les estructures de fonamentació. També s’han trobat inesperadament noves restes a la zona nord del jaciment, en una cota superior. L’alegria de la descoberta ha quedat de seguida estroncada pel fet que, segons els plànols, tant aquestes restes com d’altres que s’hi puguin trobar al voltant quedaran colgades sota tones de formigó.
La vil·la té una silueta reconeixible i singular: durant mesos hem gaudit d’una vista sobre la façana nord, amb la porta oberta a un laberint d’estances. Prendre cura de les restes hauria d’implicar també poder contemplar-les d’una manera que en preservi la identitat i la capacitat d’evocar la vida en altres temps. Quan la llei parla de vetllar per la integritat cultural del patrimoni s’està referint a un gest de conservació que tingui sentit i que faci possible gaudir plenament del seu component estètic i del seu potencial com a monument històric; que, en definitiva, en preservi el valor com a objecte cultural. Però el projecte Aldi prioritza les seves pròpies necessitats sobre el valor cultural. Segons els plànols, el que quedi de la vil·la restarà encaixonat en una sala subterrània, plena de columnes de formigó i dins d’un espai tan exigu que la façana quedarà gairebé enganxada a la paret. No és que es perdi la perspectiva: és que l’exterior de la façana difícilment es podrà contemplar, cosa que esdevé també una afectació i no pas mínima.
Les ruïnes són una forma estranya de memòria: la memòria històrica material, que va acumulant les marques de cada moment que ha travessat. Els arqueòlegs desxifren el seu llenguatge, que parla d’activitats quotidianes, d’espais reutilitzats i d’abandonaments. Les restes del passat sempre estan exposades a allò que el present vol fer-ne. La vil·la romana del Roser també es convertirà en la memòria d’allò que el nostre present ha volgut fer-ne. Donada la seva singularitat, hem d’evitar que es converteixi en un monument de la vergonya, en el paradigma d’allò que no desitjaríem veure repetir-se mai més.
Per tot això us demanem, amb un acte valent i de compromís amb el patrimoni, que atureu les obres. Que poseu fi a aquest projecte absurd, que intervingueu per a cercar solucions que passin per la dignificació del jaciment. Encara no és massa tard per recuperar aquella proposta que el mateix Departament de Cultura havia aprovat el 2002: un jardí arqueològic públic. Volem transmetre a les generacions futures un tresor de què puguin gaudir plenament, un monument que dignifiqui alhora el passat i el present d’aquesta ciutat i d’aquest país
Adherir-se a la carta al M.H. President de la Generalitat
Consulteu les adhesions recollides
Si ja t'has adherit, pots actualitzar el teu comentari
