Nietzsche
connexió a Aruba
El naixement de la tragèdia
L'art com a lluita permanent entre la pulsió apol·línia i la dionisíaca. Naixement de la tragèdia, cap. I, §1
Apol·lini i dionisíac. El naixement de la tragèdia. Traduït d'Alianza, Madrid 1973,p.230-234
Sobre la veritat i la mentida en sentit extramoral
La condició deplorable de l'intel·lecte humà. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. §1-2
La paraula i la «cosa en si». Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. §5
La mentida de les paraules i conceptes. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. §6-7
L'edifici dels conceptes: una metamorfosi del món en els homes. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. §8
La ciència és idealista i antropomòrfica. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. §10
L'home intuïtiu, superior al científic, en lluita contra les convencions conceptuals. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. §13
L'art, l'organ veritable de la filosofia. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. §14
La gaia ciència
11. Consciència i instint. Gaia ciència, §11. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
13. Sentiment de poetes. Gaia ciència, §13. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
18. Antiigualitarisme. Gaia ciència, §18. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
26. La vida. Gaia ciència, §26. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
37. La ciència. Gaia ciència, §37. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
54. L'aparença: antimetafísica. Gaia ciència, §54. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
70. La il·lusió. Gaia ciència, §70. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
125. La mort de Déu. Gaia ciència, §125. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
143. El politeisme com a afirmació. Gaia ciència, §143. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
270. Amor fati. Gaia ciència, §270. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
290. Estil i afirmació. Gaia ciència, §290. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
341. L'etern retorn. Gaia ciència, §341. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
374. Infinit i interpretació. Gaia ciència, §374. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
Així parlà Zarathustra
El superhome. Així va parlar Zarathustra, Vorrede, §3
L'últim home. Així va parlar Zarathustra, Vorrede, §5
Companys de viatge. Així va parlar Zarathustra, Vorrede, §9
Les tres transformacions de l'esperit. Així va parlar Zarathustra, Part I, §1. Von den drei Verwandlungen
Dels ultramóns. Així va parlar Zarathustra, Part I, §3. Von der Hinterweltlern
L'etern retorn. Així va parlar Zarathustra. Part III, §2 Der Genesende
De l'home superior. Així parlà Zarathustra. Part IV. Vom höheren Menschen, §1-13
Tot plaer vol eternitat. Així va parlar Zarathustra. Part IV, Das Nachtwandler-Lied. §10
Mes enllà del bé i del mal
La voluntat de poder i la causalitat. Més enllà del bé i del mal, § 36.
Genealogia de la moral
¿Qui som propiament nosaltres?. La genalogia de la moral. Prefaci, 1
El valor de la moral. La genealogia de la moral. Prefaci, 5-6
Cal mirar des d'un altre punt de vista. La genealogia de la moral. Prefaci, 7
El punt de vista de l'utilitat resulta el més estrany. La genealogia de la moral, I, 2
Els sacerdots, els enemics més malvats. La genealogia de la moral, I, 5-7
La moral d'esclaus. La genealogia de la moral. I, 10
El llenguatge petrifica els errors de la raó. La genealogia de la moral. I, 13
La fabricació dels ideals. La genealogia de la moral. I, 14
L'imperatiu categòric put a crueltat. La genealogia de la moral, II, 6
Contra el pessimisme, fruit del ressentiment. La genealogia de la moral, II, 7
L'home de la mala consciència. La genealogia de la moral. II, 22. Ed Laia. Barcelona, 1981. Trad.:Joan Leita
Els ideals ascètics han estat la coartada de la filosofia. La genealogia de la moral. III, 10
L'ideal ascètic: el més gran ressentiment.. La genealogia de la moral. III, 11.
El sacerdot ascètic i el ramat malalt. La genealogia de la moral. III, 15.
El caràcter gregari dels dèbils. La genealogia de la moral. III, 18.
Déu és la mentida més duradora. La genealogia de la moral. III, 24
Plató contra Homer. La genealogia de la moral. III, 25
Els filòsofs són comediants de l'ideal sense vida. La genealogia de la moral. III, 26
El crepuscle dels ídols
Història d'un error. Crepuscle dels ídols, Història d'un error.§1-6
El significat d'apol·lini i dionisíac. Crepuscle dels ídols, Incursions d'un intempestiu, §10
L'anticrist
La virtut i la voluntat de poder. L'Anticrist. § 2
Imperatius ultamundans. L'Anticrist. §12
El budisme religió positivista. L'Anticrist. Ap. 20
Ecce homo
El testimoni de la nostra força. Ecce homo. Per què sóc tan savi, §4
Amor fati. Ecce homo. Per què sóc tan intel·ligent. §10
Filosofar a cops de martell. Eccehomo. Així va parlar Zarathustra, §8
L'estat grec
L'Estat al servei del geni. L'estat grec, §7-9
La guerra disciplina la societat. L'estat grec, §11
La guerra és una necessitat per als més alts ideals. L'estat grec, §12
L'home com a instrument del geni. L'estat grec, §13
La lluita d'Homer
La pedagogia basada en la lluita. La lluita d'Homer, §8-9
La voluntat de poder
L'adveniment del nihilisme. La voluntat de poder. Prefaci, §2
El socratisme, símptoma de la decadència de Grècia. La voluntat de poder, § 427- 438
La filosofia, la gran escola de la calúmnia. La voluntat de poder. Llibre II § 259
La innocència de l'esdevenir. Entorn de la voluntat de poder. Traduït de Península, Barcelona 1983, p. 138
Què significa el nihilisme?. La voluntat de poder. Llibre I. El nihilisme europeu. §2-55
El nihilisme i l'etern retorn. Voluntat de poder, llibre II, Introducció, § 8. Entorn de la voluntat de poder, traduït de Península, Barcelona 1973, p. 157-162
El superhome i l'etern retorn. Voluntat de poder, llibre II, Introducció, § 14. traduït de Península, Barcelona 1973, p. 162-164
Crítica de la voluntat schopenhaueriana. La voluntat de poder, llibre II, § 23, i llibre IV, § 43. Traduït de Península, Barcelona 1973, p. 104-105
La voluntat de poder com a naturalesa íntima de l'ésser. La voluntat de poder, llibre II, § 51 i § 54. Traduït de Península, Barcelona 1973, p. 120-122
El cristianisme primitiu és la supressió de l'estat i la societat. La voluntat de poder. Llibre II, §105
Sant Pau i l'Església: l'Anticrist. La voluntat de poder. Llibre II, §129
Avui l'educació és ensinistrament. La voluntat de poder. Llibre II, §160
Crítica al «cogito» cartesià. la voluntat de poder. Llibre III, §260
El món interior com a fenomen. La voluntat de poder. Llibre III, §261
La creació del món metafísic. La voluntat de poder. Llibre III, §272
Crítica a la idea de substància. La voluntat de poder. Llibre III, §280
Bases científiques de l'etern retorn. La voluntat de poder, libre II, § 310, § 309, § 330. Traduït de Península, Barcelona 1973, p. 165-169
Ésser és fer-se més. La voluntat de poder. Llibre III, §302
Conseqüències del pensament de l'etern retorn. Entorn de la voluntat de poder, llibre IV, § 225, § 235. Traduït de Península, Barcelona 1973, p. 156-157
Les passions que diuen "sí". La voluntat de poder. Llibre IV, §479
L'etern retorn com a principi de selecció. La voluntat de poder. Llibre IV, §1058
El món com a voluntat de poder. La voluntat de poder. Llibre IV, §1067